ens deixa al despertar,
en el cel aquell astre,
que desitja près guaitar.
El cantar dels ocells,
durante el matí li acompanyen,
i quan arriva la nit,
surt la seva estimada.
Durant la nit l´estimada,
parla d´ell amb la mar,
mentres ell des de enfora,
no la pot deixar de mirar.
Mai es trobaran ses mirades,
mai es podran tocar.
Lapizlaz (A.A.S.) 2000
No hay comentarios:
Publicar un comentario